- per Lluís Hernàndez
- 11 d’abril de 2026
Cap a la meitat del camí de la vida,
un satisfet DANTE desfà, de baixada, els passos que l’havien dut a contemplar de lluny, en el cel, la presència divina.
Una DONA, companya de viatge a qui no coneixia d’abans, l’acompanya en el seu retorn a la terra.
DONA Jo no he volgut arribar a veure el cel.
DANTE La meva antiga estimada hi viu, ara.
DONA Doncs ja no és teva, ni els seus ulls et miren.
DANTE He de dir que jo voldria mirar sempre el que ella mira…
DONA Si dius que ho has de dir, no és cert.
DANTE La mirada en el cel no és humana.
DONA Vaig creure en l’infern fins la maduresa; després ja no.
DANTE I ara l’has vist.
DONA No. No l’he vist.
DANTE No has vist l’infern i no has volgut veure el cel…
DONA He vist els cossos patint, i el sofriment, i l’angoixa infinita…
DANTE L’infern.
DONA Potser només era la terra. La vida terrestre prorrogada, intensa, repetida
DANTE Jo he vist l’infern, he parlat amb els condemnats, alguns ja els coneixia…
DONA No. No és cert. Has vist gent, i foc, i espases, i patiments. El pa que es cou en el forn no coneix el forn, ni sap per què crema.
DANTE. Jo ja sabia com era l’infern.
DONA I, quan has vist alguna cosa, la primera que has vist, li has dit infern.
DANTE També sé com és el cel i no l’he vist.
DONA L’imagines. Igual que l’estimada: la imagines.
DANTE L’he vista.
DONA No hi era.
DANTE L’he vista, i mirava fixa a Déu.
DONA No hi era, ni tampoc déu.
DANTE Blasfemes!
DONA Constato.
DANTE Fuig de mi!
DONA Passaràs a la història com l’humanista que no ets.
DANTE L’home és fet a semblança de Déu.
DONA Has fet, tu i molts d’altres, déu a semblança de l’home.
DANTE Ves a l’infern.
DONA Torno a la terra. M’esperen…
DANTE T’esperen a l’infern, on patiràs tots els cercles, del primer a l’infinit.
DONA A la terra hi ha dolor, i persones. Amistat, i persones. Mort, i persones. Sobre tot, hi ha vida, i persones.
DANTE Escriuré una comèdia, i li diran divina.
DONA Jo escriuré una comèdia, i li diran humana.
DANTE Faré que la vida humana sigui la més perfecta, a imatge de Déu.
DONA Jo faré que la vida humana sigui com ja és, imperfecta, vulnerable, mortal.
DANTE No seràs feliç en la contemplació celeste, com ho son els cridats a la glòria
DONA No. No seré feliç, ni buscaré la glòria, ni somiaré en gestes heroiques, ni m’enamoraré d’una deessa feta dona o brau o cigne…
DANTE Doncs què seràs, miserable?
DONA: Seré dona. Seré filla de mare. Seré mare, potser…
DANTE Moriràs…
DONA És clar… I a bona hora…