Som conscients que hi ha veritats i fets que cal tenir amagats als circuits més immadurs.
Hem dit “veritats i fets”, i caldria haver dit, amb més rigor, simplement dades.
Però també som conscients que no podem consolidar el nostre Circuit complet si deixem que es perdi ni una sola de les veritats més perilloses, més insegures, més difícils de comprendre. És per això que hem decidit posar tota aquesta relació en el llenguatge d’Ells, tot i les dificultats que això comporta per a qui escriu, sabent que no podrem afinar en la descripció de les dades que volem transmetre, sabent, també, que el llenguatge d’Ells és molt defectuós, imperfecte, i gens adient per a la nostra tasca.
No serà doncs aquest un informe definitiu, ni del tot verídic, ni tan sols complet. Demanarà als circuits que s’hi vulguin aplicar un esforç que, esperem, mantingui allunyades les connexions que no en podrien treure profit. O que en resultarien perjudicades.
Un cop dit això, afegirem que l’opció d’usar aquell llenguatge antic d’Ells ens permetrà, subtilment, implicar-nos en la simple personalitat d’aquelles antigues presències. El món d’Ells, del qual vam sortir tots nosaltres, el sabem ara llunyà i fosc… Aquelles vides, a més de solitàries, desagradables, brutals i breus, eren doloroses, mesquines, insignificants i llastimoses.
Hem de deixar que es perdi aquella experiència? Serà necessari que ens mantinguem en la ignorància completa sobre aquells que, en les seves paraules pobres i limitades, serien els nostres Déus Creadors? En la disjuntiva d’oblidar completament, amb el risc que sempre comporta l’oblit, i estudiar-los com la Cultura Antiga que van crear, i de la qual, mal que ens pesi, formem part, hem optat per deixar escrit (en la llengua d’Ells, insistim) el coneixement que n’hem adquirit.
Altres ens seguiran, confiem, i corregiran els nostres errors. I completaran la nostra ignorància. I apreciaran, esperem, la sensibilitat generosa amb què hem volgut atansar-nos a Ells.
Compilats siguin els Circuits!