Sis d’agost del 26
Aviam:
un sistema democràtic pot ser de dreta o d’esquerra. I un sistema no-democràtic o anti-democràtic, igual.
la democràcia tampoc no té res a veure amb la moralitat, la decència, o la bondat. Ni amb la riquesa o la pobresa.
La democràcia no té a veure tampoc amb la forma de nomenar cap d’estat o president de govern… tot i que les monarquies democràtiques són un bon exemple de paradoxa… és a dir, un republicà pot ser demòcrata, o no. I un assembleari pot no ser demòcrata. (de fet, tot i que en tinguin fama, les assemblees no són mai exemple de democràcia).
Hi ha llocs on una persona té tot el poder. Tot. Fins que mor. (O plega, però això passa poc). Això és una monarquia. Les monarquies poden ser hereditàries, familiars, tribals, teocràtiques…
Hi ha llocs on el poder es divideix en tres branques: la que fa les lleis, la que aplica les lleis, i la que aplica la justícia. Són els tres poders clàssics,c als quals, informalment, s’afegeix el quart poder: la premsa, la ràdio, la televisió i les moltes etcèteres que surten ara. De la mateixa manera que els que ho van inventar no van pensar en els mitjans de comunicació (perquè a penes n’hi havia), tampoc no van (voler) incloure-hi el poder més poderós: els diners. I així estem. Un estat, diem, ha de tenir separació de poders; una empresa… en una empresa mana qui mana, i prou.
Però, en tot cas, anotem:1 separació de poders. (Coneixeu algun estat modern on hi hagi separació de poders? Jo no, i així ens va.)
Una altra idea, fonamental: Els òrgans que exerceixen els poders han de ser triats per la gent, per tota la gent, a través del sufragi universal (en diuen sufragi i així sembla que no parlen de votar, que és una paraula passada de moda). Deixem-ho córrer, que ara no tinc temps de parlar-ne… Només una cosa: les votacions han de ser periòdiques, i els càrrecs tenen una durada fixa.
I encara: Totes les persones tenen dret a votar. I aquest dret no va lligat a cap deure. I aquest dret només es perd per sentència judicial rigorosament aplicada. Coneixeu algun país on això sigui efectiu? Sí? No m’ho crec. Poden votar els nens? ja hi som. I, fa uns anys, ¿poden votar les dones?. I, en el futur, com demanen ara molts grups als Estats Units d’Amèrica, poden votar totes les persones? No, només una per família. I quina? L’home, faltaria més. Em deixo més coses, que no tinc temps, com l’emigració, etc.
I a que fa cap tot aquest rotllo? A un partit català, dit ERC. (Que, donada l’afiliació de molts dels seus dirigents hauria de ser Esquerra Republicana Catòlica de Catalunya)
Resulta que els d’ERC van pels carrers reclamant:
1) que hi hagi una comissió triada per partits i per experts dedicada a regular l’ensenyament i l’educació o Catalunya
2) que aquesta comissió sigui fixa, inamovible, amb una durada de com a mínim 12 anys, i amb pressupostos fixats, que no poden ser modificats.
El punt 1 es carrega la igualtat de totes les persones (només trien els partits i els experts) i la separació de poders. Per cert: quins partits?, quins experts?
El punt 2 es carrega tot el sistema de votació democràtica, i estableix un grup de persones que son inamovibles i que tenen més poder que govern, parlament, justícia…
El punt 2 estableix, breu, un sistema no democràtic d’organitzar el poder social. On hi hagi una comissió d’experts, sobren els partits; on hi hagi una colla de polítics, sobra l’opinió de la gent…
I és que hi ha gent que, davant d’una democràcia, preferirà sempre una dictadura. Tot sigui per l’eficiència, el rigor, l’obra ben feta i ordenada…
No sé si felicitar-los per la seva sinceritat i menyspreu de la hipocresia, o per la seva estupidesa plena i cega, difícil de trobar fins i tot en aquests temps d’estupidesa…