14 de juliol del 2026
Ja és ben curiós que la parella lèxica de “drets” que primer ens vingui al cap no sigui “esquerre” ni “assegut”, sinó “deures”, que és, en principi, un terme de comptabilitat…
Les paraules diuen molt de la nostra cultura… però no ens en avergonyim gaire, perquè ja hi estem acostumats, i, com que el nostre món és “així”, el món, en essència, deu ser “així”. Plató, que va entendre que la gent no veu la realitat o la idealitat, sinó una ombra més o menys indefinida, no va caure en la possibilitat que les ombres vistes poguessin ser creació imaginada de qui les veia…
Bé. Drets i deures.
L’altre dia un senyor molt posat i segur que seia prop meu al tren deia que “està molt bé que tinguin drets, però que assumeixin també els deures…” Aquell home anava a seguir amb un “…com fem tots els altres…”, però la meva mirada cínica el va fer callar. Llavors va parlar de costums i tradicions, però jo ja pensava en una altra cosa.
Per exemple: Dret a la vida. Jo, com tothom, tinc dret a que ningú no em privi de la meva vida. Aquest dret, pensava jo, ¿va associat a algun deure? És a dir, hi ha algun deure que jo tinc que, si l’incompleixo, fa que perdi el meu dret a la vida? Els partidaris de la pena de mort ho creuen així: si mates algú, perds el teu dret a la vida i et podem matar. Els estats que tenen lleis reguladores de la guerra (tots?) també creuen que poden enviar soldats a la batalla, i exposar-los a un risc alt de perdre la vida. Atenció, però. En aquest cas, els soldats no han incomplert cap deure… Curiós… Segur que existeix un deure X que, si l’incomplim, ens fa perdre el dret a la vida? O perdre el dret a la vida no va relacionat amb cap incompliment?
Algun altre exemple: condueixo el cotxe a 150 o 160 km/hora en un lloc on no es pot circular a aqueixa velocitat. La possibilitat que mati algú, si tinc un accident, és prou elevada… Creu el lector que el conductor que incompleix la llei de trànsit perd el seu dret a la vida si, a conseqüència de la seva conducta, mata algú. Hi ha pena de mort per saltar-se un semàfor vermell?
Bé. No cal enrotllar-se. On vull arribar? Doncs que els drets no van relacionats amb els deures.
- per tenir un dret reconegut no cal estar sotmès a cap deure. Jo tinc dret la salut (és a dir, a rebre un tractament i a tenir l’ajuda de la sanitat ) fins i tot si fumo molt o si estic obès, etc. El conductor que va a 150 té dret a que no el mati un altre conductor, potser també temerari.
- per no obeir un deure no es perd cap dret. Si jo faig trampes i no pago els impostos que em toquen, això no vol dir que els meus fills no tinguin dret a l’escolarització. Jo tinc dret a votar en les eleccions fins i tot si no faig bé el reciclatge d’escombraries.
Potser ens hauríem de fixar bé en quins drets estem disposats a reconèixer a la gent… Per exemple, hi ha una llei que esmenta el “dret a un habitatge digne”, o que diu que tothom té dret a no ser discriminat per religió, raça, gènere o sexe, etc., etc.
No sé… Algú li va explicar a un tal Josep, parella sentimental de la verge Maria, que, si anaven / fugien a un lloc diferent del seu, per exemple a Egipte, fugint de la mort dictada per Herodes, ells i el seu fill perdrien tota una sèrie de drets? Que, potser, a Egipte, no podria treballar de fuster, ni la Maria podria brodar per encàrrec, ni el nen, potser, tindria dret a ser escolaritzat en la seva llengua familiar?
Tinc dret a expressar per escrit les meves opinions? Sí.
Puc perdre el dret d’expressar per escrit les meves opinions si faig faltes d’ortografia? No.