| Estimats Arriba l’estiu, i, com ja és habitual, arriba amb força i molta més calor que cada any. Després de molt de temps de negacionisme, ja queda molt poca gent que encara ignori que aquest escalfament ens durà conseqüències greus, per a la nostra vida, per al nostre hàbitat, per al nostre planeta. Som l’espècie més avançada del planeta. Creem, sense gaires mitjans, ciutats on tothom pot viure en convivència, amb totes les necessitats resoltes. Els nostres governants, triats per gràcia divina, sigui en forma d’oligarquia basada en la desigualtat, sigui en forma de tirania basada en la força, ens demana una part del nostre treball, només una part, i a canvi, ens manté organitzats, lliures en el nostre lloc. Però tenim enemics, no solament dins de la nostra pròpia societat (i és una cosa molt sana, perquè ajuda a la selecció natural), sinó també en forma de d’altres espècies que comparteixen amb nosaltres el món. Durant molt de temps, ens hem resignat a malalties transmeses per microbis, per insectes, per animals grans… I no, no ens hem de resignar, perquè podem lluitar, perquè sempre hem lluitat, perquè lluitarem sempre!! Tenim la força que ens dona ser l’espècie triada pels déus. Tenim la intel·ligència més gran!, tenim la força de la voluntat!! No tingueu por: NO, no aconseguiran entrar a les nostres cuines!! Ni aquest estiu, ni mai! Guanyarem, hem començat a guanyar!! Tornarem a ser allò que sempre hem sigut: l’espècie més poderosa de la Terra: Perquè ens ho mereixem: Som els homes!! | Estimades Sabeu que hem passat temps molt difícils. La lluita per la vida en aquest planeta s’havia convertit en apocalíptica… Fa temps, massa temps, que havíem (o hem) donat per perduda la lluita contra el nostre enemic, però ara us vull anunciar que podem tenir esperança. Som l’espècie més avançada del planeta. Creem, sense gaires mitjans, ciutats on tothom pot viure en convivència, amb totes les necessitats resoltes. La nostra reina, que no ha estat triada ni a l’atzar ni per l’herència, fidel a la seva diferenciació biològica, ens demana una part del nostre treball, només una part, i a canvi, ens manté organitzats, lliures en el nostre lloc. Felices, sí, felices. Però no, no ho som, i és culpa nostra. El nostre enemic el tenim ja integrat, sembla que ens hem resignat a patir les seves agressions, la destrucció del nostre hàbitat, la mort indiscriminada de moltes de nosaltres. A cops, amb fum, amb foc, incendis, inundacions, armes químiques… Ja ho sabeu. Ja ho sabem, i potser ens hi hem resignat. Doncs no: us anuncio que tot això ha acabat. Ho notareu aquests dies, aquestes setmanes, aquest mateix estiu. Tenim una eina nova, una arma infal·lible, i ja hem començat a fer -la servir. Us ho anuncio de manera clara i directa: Hem aconseguit entrar per sempre a les seves cuines! I hem comprovat, ja, que no saben com fer-nos fora!! Guanyarem, hem començat a guanyar!! Tornarem a ser allò que sempre hem sigut: l’espècie més poderosa de la Terra: Perquè ens ho mereixem: Som les formigues!! |