Una ampolla amb un missatge a dins
Llences un roc a l’aigua, i desapareix. Es perd el roc.
Llences a l’aigua una ampolla tancada, i no es perd. Quan l’obrin, i treguin el que hi ha dins, l’ampolla s’haurà transformat: serà aigua, o sorra, o fang, o vi agre. O un missatge.
Ara, sol i de dol, reposa i escriu el missatge. Pensa abans d’escriure. Si vols que et trobin, no diguis “aquí”; digues el lloc exacte. No diguis “jo”; digues un nom.
No badis pensant en la forma. No calen accents, ni lletres mudes, ni ces trencades, ni nn doble, ni punts d’ortografia
Cal que et transformis: el text serà el que tu ets. Abandona’t, renuncia. Perquè el dilema és: si omples l’ampolla del teu ser, però no t’hi aboques tot i complet, serà un roc dins una ampolla: que es perd. Si et buides i poses en l’ampolla tot el seu ser, en tu no quedarà res. L’ampolla dirà, significarà, parlarà… d’allò que tu vas ser. Allò que tu vas ser.
Fem una cosa: refugia’t en la bellesa. I prou.
Escriu en el paperet, per exemple: Una rosa.
Una ampolla buida
Aquest estiu havia començat a buidar la casa d’andròmines. Tocant de frec la vellesa, tots ens convertim en Diògenes. Col·leccionem escombres i escombraries. Pots de vidre amb tapa i vasos petits (és a dir, pots de vidre sense tapa). Ninotets. Imants de nevera. Tornavisos grans i tornavisos petits. Tassetes de cafè que eren de la meva mare i tasses de cafè que m’han regalat les filles.
Aquest estiu, deia, vaig fer neteja: el primer, les ampolles buides, grans, mitjanes i petites, sobretot petites, amb un tap amb goma, com de les grasioses antigues. En vaig llençar una caixa plena. (També he de fer neteja de caixes).
Abans de nadal, va venir ella. La meva ex, allò que no saps si us enyoreu (no!) o us conforta mútuament veure que l’altre també es fa vell. Em va regalar un parell d’ampolles petites buides. Com que sé que t’agraden…
És cert. Una ampolla buida. Petita. On hi havia vellesa, ara hi ha promesa. On hi havia farciment oblidat, ara hi ha espera. On hi havia una llarga vida passada, ara hi queda una llarga vida promesa.
Torno a tenir a la cuina un prestatge per posar-hi ampolletes.