16 de març del 2026
PRIMER NIVELL DE VERITAT
Hi ha coses que tenen nom. Hi ha coses que no tenen nom.
Tenir nom no és inherent a les coses. La majoria de coses, de fet, no tenen nom.
La mateixa cosa pot tenir més d’un nom. De fet, la majoria de les coses que tenen nom, en tenen centenars o milers.
Les coses no necessiten tenir nom; les coses no són millors si tenen nom, o si no en tenen.
Hi ha coses que tenen nom propi.
Un nom propi és un nom assignat única i exclusivament a una cosa. Nom propi i nom son coses diferents. Qualsevol paraula, qualsevol signe lingüístic, pot ser nom propi d’alguna cosa. Si assignem un nom propi a més d’una cosa, convertim el nom propi en nom comú, i deixa de ser nom propi.
El rètol de les coses
Algunes coses que tenen nom, tenen un rètol on hi ha el nom de la cosa escrit o representat d’alguna manera. Sovint, els rètols de les coses ens donen informació més interessant sobre qui ha posat el rètol que sobre la cosa on s’ha posat.
Algunes coses que tenen nom propi, tenen un rètol on hi ha el nom propi de la cosa escrit o representat d’alguna manera.
Un rètol amb el nom escrit pot ajudar a recordar el nom de la cosa.
Un rètol pot estar mal escrit, o afegit erròniament a una cosa. Estadísticament, és més probable que hi hagi un error, que no pas que el rètol sigui correcte i estigui ben relacionat.
SEGON NIVELL DE VERITAT
La gran majoria de les coses no tenen nom, ni en necessiten.
Si no fos així, totes les coses tindrien nom com a part inherent de la seva creació o incorporació al mon de les coses.
Hi ha noms que s’apliquen a més d’una cosa.
El fet que hi hagi noms aplicats a coses diferents (o similars) no implica cap canvi, de dissimilitud, o de similitud entre les coses així relacionades
La majoria de les coses no son conscients del seu nom o dels seus noms.
Perquè el nom s’aplica a totes les instàncies de la cosa, i no hi ha cap relació de necessitat entre la cosa i el seu nom, i el procés d’assignació de nom a les coses és múltiple i aleatori. No hi ha un sistema, organitzat o no, per indicar a les coses els noms que els son assignats a cada moment, en cada llengua possible.
Les coses no son conscients del seu nom
Perquè, per començar, la majoria de les coses no tenen ni consciència ni autoconsciència.
El nom de la cosa no altera de cap manera la cosa
Si no fos així, les coses estarien canviant constantment, i sovint adquiririen característiques contradictòries, impossibles, o paradoxals. En el mon de les coses no hi ha paradoxes ni contradiccions, en el món del llenguatge, sí que n’hi ha. El llenguatge serveix per parlar de coses impossibles, que, exacte, son impossibles.
Un rètol no és un nom.
Ser veritat o no, ser correcte o no, no forma part dels atributs dels rètols.
Un rètol és una cosa. Un rètol pot tenir nom (“rètol”), nom propi, pot tenir un rètol afegit, etc., etc.
El rètol és una cosa que pertany al mon de les coses, no al de les paraules, però un rètol sense una paraula escrita en ell no és un rètol. Un rètol, en canvi, segueix existint fins i tot quan no està adscrit a cap nom.
Els rètols no formen part de les coses on son adscrites. El títol d’un article no és el rètol de l’article, sinó que forma part de l’article. Aquest article, per exemple, té títol, però no té rètol.
EPÍLEG QUE NO HAURIA DE SER NECESSARI
Una cosa sense rètol, fins i tot sense nom, segueix sent la mateixa cosa.
Específicament, una persona, sense nom o sense carnet, segueix sent una persona.
El nom i els canvis de nom d’una cosa no alteren la cosa.
Específicament, el canvi de rètol (de carnet d’identitat, per exemple) d’una persona no canvia la persona. De fet, no es necessari de cap manera canviar el nom de la persona quan li canviï alguna de les seves característiques no essencials (per exemple, el lloc on viuen els seus pares, o el matrimoni de la seva mare, o la quantitat de diners o de possessions que figurin (en determinats rètols (documents)) assignats al seu nom.
Corol·lari
Sovint escrivim coses només per poder tenir l’oportunitat d’incloure-hi
epílegs
que no haurien de ser necessaris.