28/2/26
Segueixo reflexionant (fent flexions repetidament) sobre les bases de la cultura nostra occidental, aquesta base cultural que alguns reclamen per als nouvinguts i que a mi m’està resultant tan difícil de definir amb precisió.
Els deu manaments en tenen un, molt breu, que parla de la propietat: “No robaràs”. Connecta àmpliament amb el desè: “No desitjaràs el que no és teu…”, que desenvolupa amb més reiteració la idea de la propietat. Ni la robaràs, ni, fins i tot, la desitjaràs…
Ara bé, hi ha una altra idea, basada en possibles traduccions de la paraula original del text de Moisès. Sembla que el terme mosaic es podria haver traduït millor com “segrestar” que com “robar”. Segrestar, òbviament, es refereix a persones. En aquesta mateixa línia, sembla que l’original traduït habitualment com “mataràs” hauria estat millor traduir-lo com “assassinaràs”.
Amb aquesta discussió filològica hem obert la porta, i no és un detall petit, a la guerra.
Si diem “no mataràs”, estem prohibint la guerra. La guerra i tots els homicidis, fins i tot, la guerra i tota mort, és a dir, fins i tot la mort de coses vives. La guerra! Aquí el traductor la va pifiar, perquè Moisès no volia prohibir la mort, sinó “alguna” mort. I, evidentment, no volia prohibir la guerra.
Si diem “no segrestaràs”, estem prohibint l’esclavitud. L’esclavitud, com a tal, forma part de la nostra cultura occidental més genuïna. Sempre hi ha hagut esclaus. A Roma, a Grècia, als EUA, a la mateixa europa més nostrada (en convents catalans hi havia esclaus). Llavors, si diem “no segrestaràs”, estem prohibint, amb els deu manaments a la mà, l’esclavitud? No. No. Segrestar és robar una persona o un esclau, però l’esclavitud, transmesa de pares a fills o no, no s’adquireix normalment per segrest. S’adquireix, exacte, a la guerra. La guerra!
Podem tenir esclaus si han estat esclavitzats en un acte de guerra. Llavors sí, i, a més, els fills d’esclaus seran, legítimament, esclaus. I els podem vendre, comprar, transferir, donar… Però no els podem segrestar, és a dir, robar-los, furtar-los com culleretes de plata.
Podem tenir legítimament esclaus si els hem obtingut amb violència, en guerra. Trump podria esclavitzar Maduro i els presidents americans que desitgi… sempre que no els hagi segrestat. Si ha fet un acte de guerra, pot quedar-se el botí. Si era un acte de justícia democràtica, no. El rei Leopold podia comprar esclaus al Congo si els anava a comprar al Congo; si, en els nostres dies, els volguéssim esclavitzar baixant de les pasteres, no.
És a dir, ho podria fer, o no, segons la nostra base de cultura occidental que (hem jurat) defensar i que volem exigir a tothom que no la té com a pròpia.
Ho trobo interessant.