Lluís Hernàndez i Sonali
Interior de casa familiar.
Dramatis Personae
Pare (com a molt, quaranta anys)
Marcos (fill, entre catorze i quinze anys)
PARE:
Vine, Marcos, seu!
(El fill es queda quiet)
Que vinguis, cony! (El fill es mou)
(Fill comença a dir alguna cosa)
PARE
Calla, escolta, i no diguis res. T’aguantes!
Avui han passat coses. Tu no has anat a l’institut, com tantes vegades…
(Protesta tímida del fill)
Calla i escolta! Com si no fos el teu pare! Ara soc un senyor que et fot la bronca, que només t’esbronca… però puc fer més coses… Per exemple, dar-te una hòstia (li dona una hòstia) Com aquesta.
(pausa)
Segueixo. Menteixes. Menteixes més que respires, més que fumes. Sí, és clar que fumes, que no soc imbècil… Tot i que ho sembli. Ho semblava, potser, però ja no. Mira, deixem les coses clares. No interrompis, perquè no tenim gaire temps… deu minuts, potser, potser menys… En deu minuts poden passar moltes coses… Sí…
I si no tinc temps d’explicar-t’ho, pitjor… Veus? La pistola? Creus que no sé disparar… doncs que ho sàpigues… no serà la primera vegada… Mira, toca el canó… Encara està calenta… Oi?
(El fill toca la pistola)
Segueixo. Així m’agrada: calla i escolta. Seu
Avui he discutit amb la teva mare. Si, com sempre… però avui més… Estava molt valenta, avui… M’ha dit cabró, m’ha dit covard… res, com sempre. Però després ha dit impotent. Li he fotut una hòstia. Com a tu, però més… Ha començat a cridar, l’estúpida. L’he feta callar, la veritat és que tenia a mà la pistola, en tenia ganes… Un tret a la panxa, que diu que fa molt mal…
Llavors, mentre la treia del mig, per amagar-la, has arribat. No t’esperava. Pensava que la veuries i aniries cap a ella… Però no… Suposo que vas col·locat…
Mentre estaves a la cuina, he agafat el pijama que, com sempre, havies deixat al terra… Me l’he posat. Ara, ho sento, està tot brut de sang, i torna a estar al terra…
L’esclat que has sentit fa un moment era ella. Ha caigut al buit des de la barana. Suposo que trigaran a moure-la, a mirar-la, a saber qui era… Tu que creus? Deu minuts?
Posem que tens deu minuts. Si, he dit que tens deu minuts. Tu. L’has matada tu. Quan has arribat, no t’hi has fixat, l’alarma ha enregistrat el teu codi… Ella ha mort llavors, cinc minuts després, com a molt, i l’has matada tu…
Jo… Dormia… Estava borratxo, havia begut… Veus aquesta ampolla, que està quasi plena? Me la fotré ara… (Fa una llarga glopada de la botella de coñac). Quan pugin, seré al llit, borratxo, inconscient, quasi mort. M’hauran de dur a urgències… Demà em despertaré, no sé com… No gosaran explicar-m’ho encara…
Sí… tu estaràs ben despert, o mig col·locat… però prou que podràs parlar, i dir què ha passat…
(Fa una nova glopada de coñac)
Recordes, l’any passat, aquell gosset de la del primer segona? Jo, i també ta mare, sabíem que vas ser tu… Ets un monstre. Si avui no has matat a la teva mare, ho hauries fet d’aquí uns mesos… i a mi també. En realitat, això d’avui és en defensa pròpia…
Hi ha dues maneres de fer-ho… tu manes, tu tries…
Primera, pots cridar i dir que ets innocent, que has arribat i m’has trobat, i t’he fet aquest discurs… I esperar que et creguin, perquè jo, demà, diré el contrari, i hauran trobat les teves ditades a la pistola, i algunes altres “proves” que la policia trobarà on les he amagades… Al teu ordinador, per exemple, no tindràs temps d’esborrar-lo, hi ha porno de MILFS, i de violència… A més del que ja deus tenir pel teu compte…
(Truquen a la porta)
O bé, segona opció, i decideix-te aviat, perquè ja truquen a la porta, diràs que has tingut un atac de bogeria, que ella t’ha pegat una galtada, i t’hi has tornat, que la pistola l’havia treta ella… I no oblidis que ets menor… No et poden jutjar, o no et poden condemnar, no sé ben bé com funciona… Diràs que a mi no m’has vist, que pensaves que no hi era…
I ara et deixo… No tinc gaire set, però me n’emporto la botella… (mentre camina, va bevent generosament de la botella)
(Truquen a la porta, primer el timbre, després se senten cops)
Ens veiem demà… Suposo que si em tanquen a mi no m’aniràs a veure… Si et tanquen a tu, el teu pare vindrà sovint… Soc un bon pare…
El pare surt
El fill segueix assegut al sofà.
TELÓ