Si no et declares culpable, vol dir que no ets innocent.
Els arguments vicaris (o vicarials?) son una font de troballes retòriques. Sí, segueixo parlant de vicaris.
Fem memòria: algú ha fet alguna cosa reprovable; o que (em) sembla reprovable. No hi puc fer res, la cosa ja està feta.
(La reparació —pensant en les perjudicades—, fins i tot el càstig —que es fixa en els malfactors, no alteren el fet). El confirmen, l’afirmen.
El record del fet genera, novament, l’agravi, la malifeta. El record, un pensament (potser, si expressat, una paraula, o un text), genera un nou agravi, en forma de pensament, paraula, obra…
Hi ha un nou culpable.
O més d’un: qui escolta, qui ha escoltat, qui ha llegit, qui ha contemplat. Però escoltar, contemplar, són, o poden ser, actes involuntaris, casuals, no compromesos, de culpabilitat indefinida, no determinada. Llavors, sovint, algú reclama: “Si no et manifestes en contra, vol dir que estàs a favor!”
A favor de què?: del que sigui (d’allò que algú ha recordat, d’allò que algú ha posat per escrit). Exemples: l’anihilació dels indígenes en els terrenys colonitzats, l’explotació dels (pobres) usufructuaris de terres (riques), l’expansió de la globalització més injusta…
Exemples: la violació sistemàtica i opressiva de nenes i dones; l’explotació sistemàtica de nens, i nenes, i joves… la mort premeditada, calculada, assumida en guerres… El comerç de persones, el comerç de bens manufacturats en situació d’esclavatge.
Si no et declares, en cada cas, en cada moment, en contra, estàs a favor: sempre. Si no et declares, culpable per context, per convivència, perquè comparteixes gènere, o raça, o territori, culpable d’allò mateix que acabes de condemnar, ets culpable.
No hi ha innocents.
Sí, hi ha innocents: els que clamen contra tu, contra tots. Ells no, ells són innocents. I per què ho son?
Qui llença la pedra, per antonomàsia, és innocent. Qui jutja, per ofici, és innocent.
Contra qui va la pedra? Contra els culpables. Qui són culpables? Tots, excepte els qui llencen la pedra.
Qui són culpables? Els que s’han amagat de la pedra, els qui han fet la pedra, també les pedres, els qui no tenen pedres per llençar.
El problema no és qui llença la primera pedra, sinó qui llençarà la darrera. Si quedaran pedres quan ja no quedi ningú per llençar-les.