No poden ser més iguals

30 de gener del 26

L’escrit i el viu; el viscut i el futur.

Rodó i quadrat; rectangle i oval, l’ou i la tomba.

Jove i vell; vell ben viu, jove encara mort, viu només en futur.

Línies rectes, autopista de carrils, semicorxeres als vorals; corbes en negre sobre un fons blanc, blanc on no hi ha res, negre que ho amaga tot: negre on potser no hi ha res, perquè la taca en forma de front amaga allò que tindria interès.

Silenci. De negra; de blanca, més llarg. En el negre hi ha dreta i esquerra, en la zona blanca de fons, no.

En tot, en tot, són iguals. No són el que semblen, el que algú ha fet que sembli que són.

Simulacre, figuració.

I la nostra mirada, també.

Vull dir: tampoc.