31 d’agost de 2026
L’espècie humana la formem animals socials. Necessitem viure en companyia de, necessitem formar part de grups de gent. Hi ha solitaris, hi ha anacoretes, però és ben cert que mantenir aïllada a la força a una persona és un dels actes de crueltat més agressius i cruels. Vivim en grup. Formem part de grups.
Un grup és una colla de gent: parella, família, tribu i nació, multitud.
Un grup social és un grup que es forma no per casualitat, sinó per alguna característica pròpia de les persones que el formen. Hi ha grups de gent que juga al parxís, o de gent que té bigoti i el pentina en forma de cornamenta de vaca, o de gent que fuma en pipa, o de gent que li agrada perseguir persones de pell negra, apallissar-les i cremar-les o penjar-les d’un arbre. A Barcelona hi ha (o hi havia) un club de persones que tenen cognom d’animal (Colom, Rossinyol, Formiga…) Desconec si n’hi ha hagut un similar amb gent que tingui nom d’ofici (Ferrer, Sastre…).
Una mateixa persona por formar part de diversos grups, si en posseeix l’atribut característic: un Ferrer que fumi en pipa, per exemple.
Hi ha, també, grups excloents: no pots ser del Barça, del Madrid i del Sevilla, per exemple (suposo). No pots ser musulmà i catòlic, ni pots ser (en teoria) jueu i cristià. Dic “en teoria” perquè la majoria de cristians a l’inici del cristianisme eren jueus… (Per cert, Jesús era jueu, no cristià).
Perdoneu, ja arribo on vull arribar:
Hi ha grups religiosos. Els seus membres tenen en comú la creença en un déu específic i el seguiment de la moral establerta per les seves jerarquies (pastors, bisbes, xamans, etc.).
Hi ha grups racistes, que es caracteritzen per l’adscripció a una raça i la consideració que aquella raça ha de ser privilegiada en relació a totes les altres.
Hi ha grups masclistes, basats en el gènere.
Hi ha grups establerts al voltant de la llengua original (dita “materna”) de les persones.
Hi ha grups basats en el lloc de naixement, o en el lloc de naixement de la mare…
Hi ha grups gremials o d’oficis, com els fusters, els jutges, els policies, els escriptors, els militars, els pagesos…
Perdoneu, però ara he de fer una petita digressió: el govern. Els grups socials sovint necessiten una estructura de govern, amb normes, càstigs, etc., etc. I com que tots formem, vulguem o no, si no som anacoretes, part d’un grup social primordial, perquè vivim en societat, tots estem sotmesos a les normes d’aquesta societat primordial, normalment anomenada “Estat”. I l’Estat necessita un govern.
Hi ha gent que creu que totes les persones, en relació a les lleis de l’Estat, tenim els mateixos drets. Per exemple, que tots podem ser cap de govern o cap de l’estat. Hi ha gent que no. Per exemple, molts monàrquics creuen que la monarquia ha de ser hereditària.
Hi ha gent que creu que el govern ha d’estar en mans de la jerarquia religiosa: la teocràcia. Jo no soc teocràtic.
Hi ha gent que creu que només els homes poden governar. Jo no ho crec.
Hi ha gent que creu que el govern ha d’estar en mans dels militars. O dels economistes. O dels propietaris d’empreses o corporacions.
Hi ha gent que opina que només els vells haurien de governar. Hi ha gent que creu que els vells ja no haurien de tenir vot. Hi ha algun grup on només poden governar homes vells solters.
Hi ha gent que creu que el govern i l’Estat han d’estar organitzats i regits per persones amb qualitats excepcionals (místiques, per exemple).
Hi ha gent que creu que l’Estat i el govern de l’Estat ha d’estar organitzat en base al lloc de naixement o en base a l’origen familiar de les persones que el formen. Jo no ho crec, ni ho desitjo, de la mateixa manera que no soc monàrquic-hereditari ni teocràtic ni gremialista, menys encara militarista. A més, hi ha diverses dificultats, des de gent que no ha nascut en cap “lloc” (una pastera, per exemple), o gent que rebutja ser considerat membre del lloc on ha nascut.
Hi ha gent que no entén (o no vol entendre) que el govern de la gent (de tota la gent) no ha d’estar reservat a (ni ha de mantenir privilegis per a) un grup específic. Ni culés, ni supremacistes blancs (o negres), ni ortodoxos (jueus, o catòlics), ni senyors feudals o nobles, ni el grup de milionaris de l’1%, ni masons, ni frares o monges, ni persones molt intel·ligents, ni sobiranistes, ni ex-abduïts per marcians, ni gent que no s’ha tallat mai el cabell. Ni tampoc per a la gent que considera fet primordial l’haver nascut en un lloc i no en un altre, i l’haver estat educat en uns costums i una cultura (i no en una altra) i parlar una determinada llengua i no una altra. No.
Hi ha gent que no entén que soc català i no catalanista, que soc blanc (més o menys), però no supremacista blanc, que soc home i no soc (gaire) racista, que soc gros i calb i tinc caspa i no em considero un repel·lent gros, calb i caspós perseguidor de pits i cuixes, que m’agrada la música i no soc músic ni crec que el mon s’hagi de regir segons criteris musicals ni repartir en països ni ciutats ni barris segons l’instrument que (no) sàpigues tocar.
No, no vull el nacionalisme. Ni crec que sigui bo tenir el territori en espais separats per una línia i pintats de diferents colors. (Si teniu la temptació de dir que això és inevitable i que no s’hi pot posar remei, penseu en el que deien contra les sufragistes, contra els esclaus, contra els leprosos o contra els posseïts per dimonis).
I punt.